-Rates! - ens deien - Rates pobres!
I van marxar.
Ens van deixar sols i en aquell moment li vaig dir al meu germà:
-Nosaltres no som pobres...
-No, ens tenim l'un a l'altre...
-Tinc por.
I em va mirar, em va passar la mà per l'espatlla, i em va dir:
-Jo també, germanet, jo també...
Ens poden prendre tot el que tinguem, però mai ens podran arrebatar la dignitat de ser rebels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada