divendres, 5 de març de 2010

Dame una "K"!

Avui he fet una cosa que mai m'hagués pensat que faria.

He anat, com cada divendres, a l'assamblea de joves. Tenim feina, estem organitzant un jaialdia ("dia de festa"), per poder aconseguir un local pels joves del barri. Organitzarem un campionat de futbol 5, després un trikipoteo (cercatasques amb trikitixa, un tipus d'acordió diatònic) i finalment un concert en un bar.
Avui ens hem dedicat a anar pels locals de joves del barri, a informar-los del torneig de futbol 5, i ha anat força bé. Ha sigut bastant productiva la tarda, ja que s'han apuntat força grups.

A les 7, hem anat cap al gaztetxe (casa dels joves) i m'han engatussat...

Com cada divendres, a les 8, hi ha concentració a favor dels presos polítics, i avui feien un homenatge a les preses polítiques de Vitoria-Gasteiz, ja que dilluns és 8 de març.

M'han donat una samarreta, negra, amb una K dibuixada improvitzada amb esparadrap blanc de paper. I me l'he posat.

Hem anat cap a la concentració, avui hi havia moltíssíssima gent. L'home del carro amb cartells de "EUSKAL PRESOAK, EUSKAL HERRIAN" tenia feina a repartir cartells i que tothom en tingués. La concentració normalment és sempre a les 8 a la plaça de la Virgen Blanca, però últimament fan manifestació seguida amb una marxa silenciosa fins a la seu del PSOE, i allà, es llegeix un manifest.

Doncs avui, han llegit el manifest, i després han llegit 10 paràgrafs, en euskera, per descomptat, sobre temes relacionats amb els tractes que reben les preses basques per part de l'estat: distorsió, aïllament, negació del dret a atenció sanitaria, etc.

Mentre es llegia cada un dels 10 paràgrafs, una noia sortia del mig de la gent, es posava davant de les dues noies que llegien els textos, es treia la jaqueta i ensenyava una samarreta amb una lletra. A mi, m'ha tocat la lletra K. Després de llegir els 10 versos, la gent ha pogut llegir la paraula ASKATASUNA.

La veritat és que ho he passat un pèl malament, ja sabeu que jo això de ser el centre d'atenció no ho porto gaire bé... i he hagut de ser la tercera en sortir al davant d'una multitud. Val a dir, també, que dels nervis, em tremolaven una mica les cames. A més a més, era una samarreta de màniga curta, i això de quedar-se quieta, durant una bona estona, màniga curta, i temperatura ideal, que diuen aquí (sí, quan no fa ni fred ni calor: 0ºC), no m'ha ajudat gaire a deixar de tremolar. Quan m'he sentit més còmode, que ja no estava nerviosa, ha fet una ventada, i he començat a tenir una mica massa de fred, i he tornat a començar a tremolar, aquesta vegada de fred.

Només m'ha sortit una rialla, que he compartit amb la noia que tenia al costat, pelada i tremolant de fred també, i a la que li he comentat la jugada:

-Ze hotza! (Quin fred!)
-Bai... (Amb un somriure no sé si forçat, o provocat pel fred)

Després, tothom ha aplaudit, ha llegit eufòricament la paraula que hem format entre totes, i la gent ha anat marxant.

Al treure'm la samarreta, i posar-me la jaqueta un altre cop, m'ha cridat l'atenció una dona, que ha vingut a parlar-me.

Mare d'una presa política de 20 anys, m'ha agafat el braç amb força, m'ha somrigut, m'ha mirat als ulls i m'ha donat les gràcies, per estar allà. De mica en mica se li omplien els ulls de llàgrimes, mentre em confessava que li haviem posat els pèls de punta, i bromejant-me, m'ha dit:

-Claro, que mis pelos de punta eran de emoción... Maja, tu has pasado un frío... Mira, mira! (Assenyalant-me el braç i la meva pell de gallina) Pero esto se arregla con un café con leche bién calentito!

I mentre no em deixava el braç, i em feia fregues perque entrés en calor, ens ha acompanyat a un bar, i ens ha pagat una ronda de cafès amb llet a les 10 noies que hem passat fred.

2 comentaris:

aleics ha dit...

Que gran!

Teresa ha dit...

Deixa de reivindicar-te i actualitza homeeee!
Faré una vaga de fam eh! xD